A través d’una adequada gestió dels seus actius, les empreses poden obtenir oportunitats per arribar a un nivell superior dels seus propis recursos, combinar-los per construir capacitats valuoses, i optimitzar-los per aprofitar tot el seu potencial. En aquest article es presenta un model que integra les diverses fases de gestió dels recursos intangibles d’una empresa (habitualment referit com a clima organitzacional) en relació amb la obtenció d’avantatges competitius.
Article publicat a la revista especialitzada “Equips i Talents”. Jordi Montserrat, director d’Openmet.
Què entenem per intangible? En aquest article, al parlar d’intangible ens referim a aquelles coses que són d’índole qualitativa, que aparentment poden semblar subjectives i que tenen algun impacte en les conductes de les persones a dins i/o fora de la organització.
Alguns exemples d’intangibles són la motivació i satisfacció dels treballadors (habitualment referit com a clima organitzacional). El nivell de competències o el grau de coneixement sobre determinats aspectes d’un col·lectiu o individu.
Altres intangibles es relacionen amb capacitats, utilitats o impacte en la organització. Per exemple la capacitat de cooperar o d’innovar d’una organització, la utilitat de les eines proporcionades a un col·lectiu per a la realització de la seva activitat, l’impacte que determinades accions formatives tenen realment en la organització, etc.
Per què és important la gestió dels elements intangibles?
El que fa que una organització sigui diferent d’una altra acaba sent l’equip humà del que disposen, juntament amb els intangibles que el rodegen. És a dir, no únicament les persones que el composen, sinó també altres aspectes com la seva motivació, la seva formació, les seves habilitats, la informació que disposen, el suport que reben de la organització i dels comandaments, etc.
Tot això incideix directament en quines coses faran i com les duran a terme, per tant, acabarà influint directament en els resultats econòmics de la organització. Els intangibles són per tant, inductors de benefici per aquesta.
A més a més, molts intangibles tenen una inversió associada, com pot ser el pressupost de formació o el que dediquem al desenvolupament de les eines amb les quals dotem als comercials per exemple, i que seran de major o menor utilitat. Gestionar de forma rigorosa aquests intangibles equival a administrar de forma més eficient els recursos invertits i obtenir un millor retorn.
En qualsevol cas, independentment de si l’intangible té una inversió explícitament associada o no, per a la seva correcte gestió haurà de prendre algunes decisions al respecte. Per exemple en quant a les inversions en formació, seria interessant poder mesurar l’impacte que aquestes tenen en la organització i d’aquesta manera saber quines accions formatives tenen un retorn i són d’utilitat i quines no aporten valor.
Actualment, amb quina informació de suport estem prenent les decisions sobre els intangibles claus de la nostra organització?
Tota decisió porta associat un risc, el de prendre la opció errònia o no òptima. No gestionar explícitament un intangible s’acaba convertint en no prendre cap decisió al respecte. Però no prendre cap decisió és, de fet, decidir seguint fer el mateix, tot i que a vegades no passi sense ser-ne conscients.
Per reduir el risc en la presa de decisions el millor que podem fer es proveir-nos d’informació rellevant. Aquest és l’interès de la mesura d’intangibles.
Com podem mesurar els intangibles de la nostra organització?
Abans de començar a mesurar, hem de seleccionar aquells que volem mesurar. No es tracta de mesurar per mesurar, sinó de mesurar amb la finalitat de prendre decisions en elements que tinguin un impacte significatiu. Una vegada identificat l’intangible que volem gestionar seguim els següents passos:
- Descriure l’intangible a gestionar partint d’indicadors clau. Amb això estem tangibilitzant l’intangible. Per exemple, si desitgem gestionar les eines que oferim a un col·lectiu per realitzar la seva activitat, alguns indicadors que ens podrien interessar són la utilitat, importància, freqüència d’ús, etc.
- Preguntar, com alternativa a inferir. Es tracta d’anar a la font i obtenir d’allà informació veraç. Moltes vegades qui decideix no és qui utilitza i no sap a ciència certa la bondat de les seves decisions. Simplement infereix, a partir de les seves vivències i sentit comú. Sovint prenem decisions a partir de coses que suposem. Això no és informació, sinó suposicions. Per arribar a la font i recollir dades verdaderes podem utilitzar enquestes.
- Quantificar, és a dir posar numero a les coses. Associar un numero, per exemple, a la utilitat de les eines ens permet comparar. Així sabrem si en una zona les eines proporcionades són més o menys útils que en una altra, o si les que hem desenvolupat aquest any són millors o pitjors que les de l’any anterior. Podem també calcular aquests mateixos indicadors (utilitat, importància, freqüència d’ús, etc.) per cada una de les eines que desenvolupem o comprem. Això ens permet establir un rànquing, i en cas de tenir que reduir el pressupost, decidir per on tallar.
Eines
La metodologia descrita permet la gestió de qualsevol intangible de l’empresa que pugui explicar-se a través d’indicadors i que permeti recollir la informació basant-se en preguntes.
Ja existeixen eines que donen resposta als requeriments que aquesta metodologia planteja i que es resumeix en:
- Permetre la descripció d’intangibles basats en indicadors.
- Recollida de dades a través d’enquestes electròniques.
- Mostrar resultats en un entorn de Business Intelligence i en forma de quadre de comandament dels diferents components a gestionar, usant indicadors (i no les preguntes individuals de les enquestes), i permetent comparatives en funció dels criteris de segmentació establerts.
- Visualització d’evolucions al llarg del temps.
- Donar accés a la informació (resultats) als diversos comandaments de la organització perquè aquests puguin també realitzar el seu anàlisi.
- Generació d’informes automàtics (per exemple, en format PDF).
Així doncs ja no hi ha cap limitació, ni metodològica ni d’eines, perquè les empreses puguin gestionar els seus elements intangibles de manera rigorosa i sistemàtica.
